Del sofà a la muntanya

El confinament, ja sigui municipal, comarcal o total, ens ha allunyat de la natura, ens ha tancat en espais petits i ens ha obligat a enforntar-nos a mil i un entrebancs i dies grisos. Lluny de gent estimada, lluny dels arbres i les muntanyes, ens trobem tots lluitant com podem per obrir-nos camí en aquesta situació.

Per això, Rumb Pirineus i Taxi Trail hem llença’t el projecte: «Del sofà a la muntanya», que pretén acostar la muntanya a totes les persones confinades que no poden acceredir-hi.

El projecte es basa en vídeos disponibles per a tothom de sortides interpretatives a les nostres muntanyes preferides.

PEDRAFORCA

Amb la il·lusió d’apropar-vos les muntanyes a casa en aquests temps difícils que estem vivint, Rumb Pirineus i TaxiTrail ens hem ajuntat per tal de compartir amb tots vosaltres, una part del nostre territori.

Aquest vídeo vol ser un petit resum del que podem trobar al voltant del nostre massís més emblemàtic, el Pedraforca.

La primera parada la fem a al coll de la Trapa, a 1300m d’alçada, entre els pobles de Saldes i Gósol. És un entorn molt diferent a tot el que ens envolta. Estem entre la paret sud del Pedraforca (Pollegó Inferior) i la Serra d’Ensija. En aquesta zona, podem veure les franges de roca vermelloses, que van inspirar els característics colors ocres que Picasso va pintar durant la seva estada a Gósol, a la primavera de 1906. Aquestes franges són el resultat de la sedimentació que es produïa tant bon punt el Pirineu començava a emergir del fons del mar. En unes condicions oxigenades, ja a fora del mar, els sediments s’oxiden i agafen aquesta coloració vermellosa, a diferència de les altres roques que ens envolten, que es van formar a dins del mar i que per tant tenen el color característic grisós de la roca calcària.  

Marxem de Coll de la Trapa, en direcció a un jaciment fossilífer molt interessant. Es tracta d’un punt amb gran interès geològic, ja que hi podem veure un escull d’hippurites en la seva posició de vida original. Els hippurites eren animals de forma cilíndrica que creixien ancorats a les roques de zones marítimes poc profundes. Eren animals filtradors, igual que ho són els musclos i tenien una tapa a la seva part superior, la qual obrien per tal d’alimentar-se. Aquests animals és van extingir en el mateix moment que ho van fer els dinosaures, ara fa uns 65 milions d’anys. És important saber que aquests jaciments estan protegits per llei i que està totalment prohibit arrencar o agafar els fòssils.

Continuem cap a Gósol pel GR-107 (Camí dels Bons Homes), el qual durant la seva primera etapa surt des del Santuari de Queralt a Berga i arriba fins a aquest encantador poble de l’Alt Berguedà. Aquest camí rememora la fugida del moviment càtar, que va tenir lloc durant els s.XIII i s.XIV, des de l’Occitània on eren perseguits, fins a les terres catalanes, on alguns d’ells van poder trobar refugi en pobles com ara Gósol, Bagà o Berga, entre d’altres.

Una vegada arribats a Gósol, pugem fins a d’alt del turó on podem veure les restes de l’antic poble, la vila vella. Aquí hi trobem una part de la muralla que tancava el recinte, vàries cases i en el seu punt més alt, l’església de Santa Maria del Castell. Pugem a d’alt de la seva torre, des d’on tenim vistes cap a tot el nostre voltant. Veiem el Cadí, els Cloterons, la Serra del Verd, la Serra d’Ensija i una vista magnífica cap a la cara oest del Pedraforca. Aquesta vessant del massís ens permet entendre millor la geologia del Pedraforca, doncs a simple vista veiem com les tres capes rocoses verticalitzades, formen amb les seves dues capes de roca més dura els pollegons i amb una de roques més toves enmig, l’enforcadura.

Marxem de Gósol, desfent camí fins a Saldes. Des d’aquí, comencem una ruta circular de poc més de 6km que ens porta a conèixer alguns dels vestigis de la mineria de la zona. Quan arribem al punt més alt de la ruta, trobem les antigues pilones del telefèric de l’Espà, amb algunes de les cistelles que transportaven el carbó. Aquest telefèric va funcionar entre 1942 i el 1944, quan a la mina Clara, a sobre el poble de l’Espà i inici del seu recorregut, hi va haver el pitjor accident que ha patit la mineria catalana i que va acabar amb la vida de 34 miners. Entre el 1955 i el 1960, el telefèric va tornar a funcionar entre Saldes i la seva parada final als Hostalets. Va ser el telefèric més llarg de la comarca, amb un total de gairebé 12km de recorregut.

Marxem de Saldes i ens acostem fins al mirador de Gresolet, a la cara nord del Pedraforca. En aquest punt podem veure clarament l’estructura geològica del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Veiem com el mantell del Cadí s’enfonsa per sota dels mantells del Pedraforca, en el punt on hi trobem la vall de Gresolet. Aquestes roques del Cadí, les tornarem a veure uns quilòmetres més al sud, formant els cingles de Queralt. Es pot veure com el GR-107, que em deixat a Gósol, continua per la vessant sud del Cadí en direcció a Bagà i un altre camí molt important, que travessa la serra Pedregosa, buscant la carena del Cadí per travessar-lo direcció a Cerdanya pel pas històric conegut com el Pas dels Gosolans (2.430m).

Des del mirador de Gresolet, la vista és magnífica i podem veure les muntanyes que tanquen la Vall de Saldes i sota els nostres peus, el santuari i el Refugi de Gresolet, en una de les valls més interessants del Parc Natural.

Per entendre com aquestes tres grans capes que formen el Cadí-Moixeró es van desplaçar, ens acostem fins a un punt on hi afloren les roques que van actuar com a “lubricant” entre elles. Es tracta d’unes argiles amb guixos que tenen uns 200 milions d’anys i que al llarg de la seva vida, degut als diferents processos geològics que han viscut, s’han anat intercalant entre el mantell del Cadí, el mantell inferior del Pedraforca (gran part de l’Alt Berguedà) i el mantell superior del Pedraforca (el massís en sí). Degut a la col·lisió entre la placa ibèrica i l’europea, aquestes tres capes van actuar com a mantells de corriment, es a dir, van lliscar cap al sud gràcies a les roques que veiem en aquesta parada, en les quals hi podem veure la deformació que van patir per les grans pressions que van haver de suportar.

 

Acabem aquesta visita al massís, de nou a la imponent cara nord, on fem un cop d’ull a la història del muntanyisme català. Aquí s’hi han format moltes de les grans llegendes de casa nostra, des de l’escalada en roca fins a l’alpinisme hivernal. El Pedraforca ha estat juntament amb Montserrat una de les principals escoles de muntanya de Catalunya.